MACHU PICCHU

EL BÓMBER APUNT DE VOLAR...

A 2740m. WHAINAPICCHU. Després de pujar el senderó durant una hora i quart i una hora més per arribar a aquest punt on es divisa tot Machu Picchu .

ENTRADA A LA RESERVA DEL MACHU PICCHU

PERFECTA CONSTRUCCIÓ INKA...

OLLANTAYTAMBO

TEMPLE D' OLLANTAYTAMBO

TEMPLE DE PISAC

Hem estat dos jornades per visitar el Valle Sagrado i Machu Picchu; primer a visitar el temple de Pisac , una zona plena d'arquitectura inka , destrossada pels espanyols al 1501. Després tocava el temple d' Ollantaytambo , un temple on existeix la població amb el mateix nom que és una de les úniqes poblacions que es conserva l'arquitectura inka als fonaments de totes les cases; la llastima és el temple que estaven contruint per invocar l'astre Sol , que els colonitzadors van destruir les poques pedres que podien fer caure, ja que hi han blocs que superen les 40 tones...

Els colonitzadors per poder controlar els inkes i així evitar revoltes, obligaven a desplasar-los cap a núclis habilitats per ells mateixos , on els explotaven i els obligaven a transformar-se a la religió catolica.

IMPERI INKA ,CUSCO

Plaza de armas (Cusco)

Ara toca muntanya després dels carnavals:

Estem a Cusco, ciutat peruana a uns 400km. al nord del llac titicaca; Una ciutat d'origens inkes pero que degut a l'invasió espanyola a partir de l'any 1500 va quedar anulada a l'arquitectura cristiana; infinitat de temples inkes van ser destruits i damunt es van contruir les actuals esglésies catoliques i catedrals... Quina desgracia, amb la perfecta contrucció que feien els inkes, van ser perseguits,explotats i aniquilats durant cent anys i es calcula que van morir uns 12 milions.

Cusco esta situada a l'inici del valle sagrado, una vall que esta composta per 12 poblacions inkes en un radi d'uns 60 km. que es comuniquen per l'anmenat camí inka, que per poder arribar de Cusco a Machu Picchu fan falta 4 jornades a peu i tres nits. Resulta que Machu picchu és l'únic temple que no van destruir els espanyols, ja que els inkes al veure que invaien els seus territoris van optar per abandonar el seu temple més preciat... com que no podien fer foc per cuinar (ja que els hagéssin descubert) van decidir abandonar el poble amb l'intenció de tornar un cop s'hagués arreglat la guerra... no va ser així, i durant més de 4 segles va estar abandonat i resguardat al mateix temps , enmig d'un paratge espectacular rodejat del riu Urubamba i d'infinites muntanyes plenes de vegetació.

Degut als aiguats que han castigat la zona, ha estat tancat l'accés per per pujar al Machu Picchu. fins fa dos dies no es podia visitar, ahir van obrir l'accés amb el tren que ens porta de Ollantaytambo fins Aguas Calientes.

CARNAVALS DE ORURO (BOLIVIA)

D espres de tenir abandonat uns dies el blog, tornem a resumir les jornades del nostre viatge:

El Carnaval l'hem passat a Oruro (Bolivia) diuen que és el més important folkloricament parlant.

Ens hem acomodat en un hostal a la placa d'on hi ha la terminal de bus a un preu modic, ja que ho vam reservar 12 dies abans del carnaval...

El carnaval en si, ha sigut bonic folkloricament parlant pero, musicalment i mirant l'energia de la gent no es pot comparar amb Brasil... aqui la gent només ballen un ritme tota la jornada; es tracta de unes 18 comparses d'uns 200 components cada una , que fan el passacalle per el centre de Oruro fins un "cerro" on hi ha la verge que la veneren... el trajecte dura unes 4 o 5 hores per cada comparsa; comencen a les 8 del matí i acaben a la una de la matinada. La gent han de llogar un lloc a les grades que estan per tot el recorregut a un preu de 200 pesos les dues jornades, sino no pot gaudir de la vista del carnaval... La gent balla damunt les grades tot mirant com passen les comparses... Hem estat 3 dies aquí i el dillluns hem marxat cap a La Paz un altre cop...

LLAC TITICACA

Aquest és el resum de la nostra estada al llac navegable més alt del món.

Ens hem dirigit de La Paz a Copacabana que és la població Boliviana amb accés al llac .

Allí hem dormit una nit i l'endema , agafem una barqueta fins l'illa del sol; una illa d'uns 8km de llarg per 1'5km d'ample.

Aquesta illa va esdevenir un punt de referencia Inca , amb els Ayamaras que feien servir un temple anomenat del sol per sacrificar les verges en els solsticis d'estiu i d'hivern... quines coses...

Hem estat dos dies de descans, encara que per menjar hem de pujar bastant de desnivell perque els restaurants i allotjaments estan a la part alta de l'illa; el temps no ens ha acompanyat , amb moltes estones de pluja fina i freda perque estem a 3800m. i tenim a la vora muntanyes nevades...

Després de passar aquests dos dies , Perú ens esperava amb la ciutat de Puno, una ciutat a la que hem arribat de tarda, plovent i amb molt de fred; justament es presentaven les comparses de carnaval desfilant pel carrer, cosa que ha fet que no trobéssim allotjament en cap hostal ni hotel...

Solució agafar una barca cap a les illes flotants dels Uros; si ho arribem a saber , canviem d'opció, perque són illes que floten damunt el llac simplement amb l'efecte de entrelligar la vegetació que creix del llac , formant una capa d'uns 70 cm. que permet construir casetes de canya i fusta.

Les illes sumen unes 60 que fan una mida de 60m. x 35m. de mitjana on hi viuen diverses famílies que treballen més que res amb el turisme i la pesca...

Hem passat una nit de gossos, amb aire fred que es filtrava per les escletxes, plovent totes les hores, amb alguna gotera que altra i dormint amb dos llits d'aspart... comoditat superior al látex...

Teniem intenció de continuar l'endema a altres illes , pero com que el temporal no amainava hem negociat preu amb un vilata per dur-nos amb la seva barca de tornada a Puno... primer amb la seva lanxa petita, mullant-nos sota la pluja i després amb la seva barcassa turística ben tapada... pero sempre passen coses... quan estavem al mig del llac el motor s'ha parat sense poder funcionar més; sort que porten rems, que ens han ajudat a arribar a la costa i caminant 20m. ens ha recollit un colectivo que ens ha apropat al poble per poder trobar ,avui si, allotjament bastant car i sense aigua calenta...

Seguirem l'explicació més endavant, que ara em tanquen internet... salutacions!!!

CARRETERA DE LA MUERTE

Dia molt especial el que hem tingut avui, per totes les circumstàncies que ens han ocorregut.

Comencem el només sabent que voliem fer el trajecte anomenat carretera de la muerte, que va desde la part més alta de La Paz al nord oest (la cumbre 4450m) fins (Coroico 1120m) en 80km. de distància un de l'altre.

A les 10 del matí , acabats d'esmorzar comencem a preguntar on podem agafar el "colectivo" que ens portarà al barri de villa fàtima. Un noi ens diu que hem de baixar 3 carrers més avall i girar direcció est, i per allí deuen passsar... així ho fem , passa una guagua carregada a poca velocitat , i el sr. Fran li pregunta si va a la direcció on anem :

Fran : Oiga! se dirige a villa Fátima?

Xofer: Si, pueden subir...

Fran: Llevamos bicicletas

Xofer: No podemos llevarles

Fran: Si hombre si, ya las subiré yo a la baca.

Xofer: No, que no puedo parar...

FRan: Si hombre si, que es un momento... pare aquí delante...

Xofer: Bueno, aquí a la derecha, pero rápido...

I al mig de La Paz, parant el transit, la guagua para, el Fran puja al capó , li apropo les bicicletes i les carreguem amb la mirada de tots els passatgers i vianants... cotxes pitant, camions esperant que acabem de posar les bicis... molt divertit!!!

Aquest autobus ens deixa al barri o poble de Villa Fátima a uns 12km. de la ciutat; allí hem d'agafar-ne un altre, en aquest cas el bus ja està a la seva parada, i no hem de muntar cap espectacle... aquest ens deixa a la part més alta de la vall de La Paz, anomenat "la cumbre".

Allí comencem el nostre descens primer per asfalt durant uns 38km. i després ens desviem a la dreta per agafar l'antiga carretera anomenada "la carretera de la muerte", un tram de camí de més de 30km que baixa tota una vall amb una amplada máxima de 4'5m. i uns precipicis d'uns 120m . de mitjana.

El paissatge es brutal, muntanya plena de vegetació de dalt a baix , molta humitat, racons on hi han molts salts d'aigua, contrastant amb les moltes creus que ens hem trobat pel camí, recordant les víctimes dels accidents ocorreguts al llarg dels anys...

Hem anat baixant mica en mica , disfrutant de les vistes amb prudencia; també us hem de dir que amb les nostres bicis , sense suspenssió, sense pneumatics de tacos i amb les pastilles de fre bastant gastades, no ens aventuravem a fer cap rucadeta...

La sorpresa ens ha visitat en forma de troballa; m'he trobat una pulsera de plata d'home , regalant-li al Fran perque se'n recordi d'aquesta baixada tant espectacular...

En total han sigut 65km. de baixada, salvant un desnivell de 3300m. i 15km . de pla i pujada fins el poble de Coroico amb l'agravant de que el camí era empedrat per poder acabar de maxacar els nostres biceps i trapecis ja castigats per la baixada .

Un cop arribats a Coroico (ja eren les 18'20h) hem agafat una furgoneta que ens ha dut un altre cop a La Paz 98km. més amunt, per la carretera general , on encara hi ha algun tram de terra i clots... A les 22h. arribem a la ciutat pero encara hem de recórrer diversos carrers amb bicicleta per arribar al nostre allotjament ...

TEMPS ETAPA 12h. 80Km.

LA PAZ,

Ja estem a La Paz! La capital més alta del món.
Hi hem arribat amb bus desde Oruro 4h. Entrem primer a la ciutat de El Alto (3970m) seguidament anem baixant una mica descobrint una gran vall ocupada per cases i cases... brutal !!!
És LA PAZ! Una ciutat plena de cases unifamiliars de una o dues plantes, tret de les dues desenes de gratacels del centre; una ciutat d'un milió d'habitants repartits en barris penjats a la muntanya tipus favelas...
La ciutat és un caos de circulació amb infinitat de petites furgonetes que transporten als habitants d'un barri a l'altre parant on sigui, sense parades definides...
Arribant a l'estació d'autobusos trobem unes catalanes que ens acompanyen al seu allotjament i allí trobem una habitació correcta.
Visitem la ciutat per saber on és el centre amb els carrers més autèntics i ens impregnem del moviment de gent que tants dies feia que no notàvem... tampoc ho trobàvem a faltar...

DE CHALLAPATA A ORURO

A Challapata hem descansat una jornada , acompanyant i cuidant a Ignasi. Ha passat un dia bastant tocat moral i físicament ; mica en mica s'anava animant però també decideix agafar un colectivo per arribar-se a Oruro...
Ens trobem a l'etapa reina parlant de km. Una etapa de 130km. tot per asfalt que degut al mal temps no hem fet cap fotografia . Un dia gris, fred i a estones plujós; hem aguantat un ritme de 20km. hora , fins i tot amb puntes de 27km.h. la carretera és bona amb voral i amb bastant transit que ens respecta...
Només a l'arribar a Oruro ens ha tocat la grossa , remullant-nos tots dos amb aigua barrejada amb fang de la ciutat , tolls, clots etc... Els conductors no ens respecten barrant-nos el pas , nosaltres responem amb alguna que altra bronca i gestos afectius...
Avui si que el company ha arribat abans que nosaltres , ho descobrim quan obrim el correu on diu la direcció del nou allotjament; busquem els carrers pel google maps i en 20 m. ens retrobem a un residencial una mica especial, amb gent rara que tot el dia criden i ens fan preguntes sense sentit... "quin personal"
Ens dutxem i anem a donar un vol pel centre per conèixer una mica aquesta ciutat de 300.000 habitants. Abans fem una bona pizza i hamburguesa per recuperar forces i per cert , podem gaudir de la primera cervesa Huari fresquíssima!!!
Per la plaça central ja practiquen els balls típics de carnaval ; nosaltres anem a internet per parlar amb els nostres i seguim la tònica de cada dia sopar , te , passeig i llit.
TEMPS ETAPA 6'10M 130KM.

CHALLAPATA

Després de passar una relativa bona nit, ens llevem amb ganes de pedalar per poder arribar al poble més gran anomenat Challapata 107 km. més enllà...

Deixem a l'Ignasi a Tambo T. que agafarà un bus per arribar a Challapata perquè el sol del salar de Uyuni li ha sucarrat els llavis trobant-se molt malament inclús amb febra.

Nosaltres dos comencem a pedalar per petits pujolets amb les seves baixades tipus "tobogan".El camí és inestable a causa de les obres de millora que fan, inclús a trams podem gaudir de camí nou super llis i sense pedres ni rugositats; anem a bon ritme i amb 3 hores ja hem fet 50 km. Recuperem forces a Quillaca un poble on hi han petits restaurantets on podem fer una sopa calenta i un tros de llama amb arròs. Intentem conectar-nos ja que fa quasi 6 dies que no trobem internet, però l'únic lloc està tancat , suposem que estan dinant... són les 12h. Sortim del poble i la nostra sorpresa és que comença l'asfalt amb una baixada i recta de 12km. amb vent a favor que ens durà a l'encreuament de la carretera que puja d'Uyuni, però no és tot flors i violes, l'aigua ens amenaça agafant-nos uns km. per remullar-nos i fer-nos pensar que la natura és viva i els ciclistes formem part d'ella amb el bo i el dolent...
Anem a un ritme de 20km. hora . Vorejem el llac Poopo per la seva banda dreta i anem remuntant km a km. Ens piquem amb un natiu que va amb bicicleta i torna del tros, ens diu que queden 25m. fins el poble, però deu ser amb cotxe, ja que no arriba mai...
Passem el peatge on els policies ens tornen a dir que falten 25m. Seguim , jo en un moment determinat sento un siroll metàlic, reculo a veure si he perdut alguna peça , però no trobo res; més tard , quan arribem descubreixo que he perdut una peça del meu portapaquets que tornem a arreglar amb ajuda de Fran...
Un cop al poble seguim el procediment de sempre, preguntar als allotjaments els preus i comparar-los; la gran majoria ens diu que no hi és l'amo menys un que ens accepta sense miraments. Seguidament anem a Internet a veure si Ignasi ha arribat , no veiem rastre... li enviem un correu dient on estem ; després de dutxar-nos ens el trobem desamparat pel mig del poble amb molta mala llet, doncs el bus que havia de passar a les 11h. ha passat a les 15'30h. ell sense menjar ni beure, la boca feta pols etc etc... sense comentaris de com estava... Sopem i a jaure que avui ha sigut un dia intens.
TEMPS ETAPA 6.20H. 107 KM.

TAMBO TAMBILLO

preparant el te...
Deliciós arròs blanc amb sardines de llauna amb tomaca... un sopar de rexupete!


cràter de l'impacte d'un meteorit, amb el llac rosa

Despres de passar una nit jojiosa, quasi sense dormir , ens llevem , fem les bosses, esmorzem coques fregides amb melmelada i mantega amb un cafè amb llet o te i sortim a pedalar per la zona direcció Tambo Tambillo , un poble molt petit amb moltes poques comoditats...

El camí és bastant planer podent anar a un ritme de 18km/h. el vent és favorable i veiem com s'allunya el volcà Tunapa a la nostra esquena; Quan portem la meitat del recorregut de l'etapa , visualitzem un cràter d'un diàmetre aproximat d'un km. Ja ens havien informat que era causa de l'impacte d'un meteorit; al centre existeix un llac també rosa, amb algún flamenc despistat...
Seguim ruta per pobles amb cases de fang i palla, sense llum, seguint el GPS ens desviem de la ruta principal a un poblet d'aquestos , pensant-nos que és el nostre destí però estem equivocats;
com que hi ha gana fem una perolada de fesols amb bajoques de llauna cuits amb aigua treta d'una font de casa d'una dona que ens la deixa agafar molt amablement. Seguim camí tornant a agafar la ruta principal on al cap de pocs km. arribem a Tambo Tambillo, un poble petit sense gent (o estan tots amagats) i on comença a ploure... Ens hem aixoplugat al cubert d'una espècie de pavelló, i hem decidit fer nit a una espècie de vestuaris adjunts al pavelló. Els sacs a terra amb les planxetes inflables ens han acomodat en una nit plena de pluja llamps i trons...
TEMPS ETAPA 4.30H. 60KM.

SORTIM DEL SALAR

COMENÇANT EL DIA AMB UN BON YOGUR AMB FRUITES I GELAT...
Arribada a Salinas Garci Mendoza... 70km. més

• EL VOLCÀ TUAUPA 5730m. AL FONS...

La nit a l'illa d' Incahuasi va ser tranquila, pluja al principi i calma després; els únics habitants de l'illa ens van fer el sopar a base de sopa de verdures i carn de llama estofada amb arròs. A l'hivern no hi viu ningú perquè les temperatures baixen molt i el vent amb la sal fan que sigui molt dur viure-hi.

L'illa té una àrea d'un km2 de roca; hi ha gran quantitat de cactus de edats avançades que poden arribar als 300 anys, també hem trobat alguna llama que pastura la poca herba que hi ha.
L'endemà a la sortida del sol ens vam espavilar a esmorzar bé i començar a pedalar direcció nord, amb el punt de referència del volcà Tuaupa de 5730m. ens quedaven 40 km. de salar amb tot el què comporta... aigua, esquitxos, sal ,fred ... ens va costar tres hores arribar a terra ferma, un cop allí seguirem pedalant per arribar al poble de salinas de Garci Mendoza un poble on hi havia l'hotel Salinas amb dues dones que el portaven molt agradablement, tot i que les instal.lacions no eren d'allò més còmodes, vam poder rentar i engrassar les bicicletes, roba alforjes i motxiles...
Aquí hem decidit descansar una jornada i l'última nit no hem pogut quasi dormir, ja que celebraven la festa de la candelaria i gran part de la nit han estat tocant tambors i flautes per tot el centre del poble... Pel matí ens hem preparat les bosses, esmorzar i a pedalar direcció Tambo Tambillo...
TEMPS ETAPA 8.20H. 70Km.

ETAPA DEL SALAR DE UYUNI

EL GRAN SALAR DE UYUNI 12000 KM2

ELS CUCOTS ESTAN UNA MICA TOCATS...

REBENTATS PER LA SAL , L'AIGUA, EL CLIMA I ELS KM...
HOMENATGE AL XAVI DESDE LES ALTURES , LAGUNA COLORADA L'ENDEMÀ D'HAVER NEVAT.
Nudisme al Salar...

Desde el salar , una dedicatòria al nostre amic i company Xavi Tondo.
Foto amb els flamencs arrancant el vol a la laguna colorada.

• 

nosaltres al salar de Uyuni


Per terres molt altes a més de 4500m. La laguna colorada el dia després de nevar...



Despres de passar 5 dies, tornem a trobar-nos en un poble amb internet i llum electrica.




Han sigut 5 jornades molt intenses amb contacte directe amb els elements: sol, vent , aigua, sal ...


El dilluns vam decidir creuar el salar de Uyuni d'est a oest, fins l'illa del pescado o Incahuasi,una illa que està al mig del salar; 25km. per terra i 82km per damunt de sal i trossos d'aigua salada. (Algunes èpoques de l'any la pluja inunda el salar i el converteix en un mirall espectacular, on no saps què és cel i què és terra, fa l'efecte que pedalis damunt els núvols.) El resultat va ser tots mullats d'aigua salada de dalt a baix secant-se amb el vent , reblanint els nostres músculs tocats divisant a l'horitzo l'illa de destí , però no arribava mai, la vam començar a divisar quan faltaven 30 km. per arribar ; amenaça pluja, anem parant per fer una mossegada i un glopet d'aigua i a la fi notem que la tenim davant, l'hem de vorejar pel nord per arribar a les casetes d'allotjament; arrastrem les nostres bicis perquè el terreny és fangós, ens acomodem a l'únic refugi que hi ha amb llits i com a premi es posa a diluviar...
TEMPS ETAPA 8.50h. 107 KM.

DIA DE 4X4

Després de passar aquestes tres etapes en alçada , com que ha plogut molt i l'entrada al salar de Uyuni pel sud està inundada i com que un de nosaltres no millora , hem decidit anular les següents etapes fins Uyuni. Hem estat un dia descansant i gaudint del paissatge de la laguna colorada amb els seus flamencs passejant-se pel llac rosat degut a la gran quantita de sal acumulada.
Passat aquest dia ens ha recollit un 4x4 que carregant-nos les bicis i les alforjes ens ha portat en 5 hores fins Uyuni al costat del salar. Amb el trajecte hem patit una mica perquè el xofer s'adormia i l'haviem de cridar i donar convesa continuament...
Ens hem instal.lat al hotel Avenida , un hotel molt correcte , net i barat: 30 bolivians per persona , amb una habitació per nosaltres 3 amb bany i dutxes comunitaris.
Aquí estem desde divendres descansant i millorant el mal d'alçada , ja que estem a 3540m.
Ahir vam fer els 30 km que separen el salar i ens vam passejar damunt la placa salada durant unes hores per gaudir de la sensació d'estar pedalant damunt un mar o un núvol... Espectacular!!! El que passa és que la part sud del salar està inundada per les pluges dels últims dies i nosaltres estem preparant l'etapa de demà que anirà per la part nord del salar fins la isla del pescado (Incahuasa) a 100km d'aquí on farem nit i l'endemà seguirem cap al nord direcció Colchaca on surtirem del salar el dimarts. Esperem que no estigui inundat i poguem pedalar tots els km. Fins llavors no sabem quan ens podrem tornar a comunicar.

PER CERT NO POSEM FOTOS PERQUÈ INTERNET ÉS MOLT LENT AQUÍ A UYUNI...

UNA SALUTACIÓ A TOTS ELS SEGUIDORS/ES
IGNASI, FRAN I DAVID

ETAPA LES TERMES A LAGUNA COLORADA

Aquesta és l'etapa més dura que hem fet fins ara;

Després de reparar el meu portapaquets (un suport es va torçar degut a les vibracions i el pes de les alforjes) sortiem pedalant a les 7h. amb una fresqueta considerable. Els primers km. van ser plens de petits turonets que amb el plat mitjà podiem superar, però al km. 9 enfilàvem una rampa de 4 km de pujada que semblava que no s'acabava mai; com sempre ens paràvem a menjar una mica i beure però els genolls i sobretot el mal de cap de alguns de nosaltres feien estralls... Mica en mica amb plat petit i el segon pinyó guanyàvem alçada, en arribar a la part més alta divisàvem un tros planer però tornava a pujar , total que en un d'aquests turons vam fer l'alçada màxima fins ara 4697m. casi res... cent metres més i és com si pedaléssim al cim més alt d'europa. Aquí notàvem que la respiració era constantment com si fessis un sprint a nivell del mar i les pulsacions no diguem...
Seguint amb bon humor , tornàvem a menjar el plat estrella (bimbo amb sardinetes) i galetes de xocolata de postre; això ens donava una mica de color a l'etapa , àrida , però no ens treia els talls dels nostres llavis degut a l'aire tan sec i al fred.
Per postre, quan ja divisavem el vulcancito un volcà aprop del final d'etapa, es va posar a calamarçar amb boletes petites que ens picaven a la cara obligant-nos a tapar fins el nas (jo vaig necessitar un llençol de matrimoni per tapar-me'l). Sortosament va parar i vam començar l'esperada baixada (descens desde 4600m fins a 4200m). Haviem de filar prim, ja que amb els pneumàtics que portem el Fran i jo que són per asfalt ens marxava tota la bici fent unes "crusades" espectaculars que en cap cas va acabar en caiguda.
Un cop erem a baix, un altre bocata de bimbo amb tonyina ens va donar l'energia justa per arribar a laguna colorada, que ja la divisàvem però faltaven 20km. i va arribar la cirereta de la jornada : Es va posar a ploure de canto amb aire d'esquitllavi i allí si que vam dir "maricón l'últim" Semblava que havia marxat el mal de cap, els mals de genolls i tots tiràvem com a motos amb plat mitjà i uns 15km./h. El Fran va tirar primer, jo em vaig parar a posarme el ponxo i em va atrapar Ignasi, després només divisava a Ignasi perquè Fran ja anava molt avançat; al cap de una bona estona va parar, però ja teniem les cames i les sabates mullades, era hora de l'esforç final i pujar un repexonet fins arribar a les 4 cases que componen Laguna Colorada.
Tots tres junts vam entrar al poble per demanar allotjament , primer ens demanaven 40 bolivians per dormir , vam preguntar més i al final vam trobar un de 30 amb aigua calenta... (no sabiem que l'haviem de pagar 15 bolivians per persona...) Allí la Mercedes ens va donar una sopeta de les de sempre amb arròs per dinar a les 17'h. La dutxa va ser molt agraïda després de la jornada... Va començar a ploure amb força , sort que estàvem a cubert. Al cap d'una estona ja tenia el sopar fet a base de sopa de verdures i spaggetti amb salsa de tomaca natural. Vam sopar en companyia de turistes que venien en 4x4 i feien nit allí per contiuar ruta l'endemà.Teniem una habitació per nosaltres sols però no garantiem que els llençols els haguéssin canviat , així que alguns de nosaltres vam dormir amb el nostre sac.
No va afluixar de ploure i quan vam anar a dormir semblava que no plovia... el que passava era que estava nevant , així ho vam corroborar l'endemà quan estava tot blanc i no es veia ni el llac.
TEMPS ETAPA 9'20H. 60 Km.

ETAPA LAGUNA VERDE A LAS TERMAS

• Aquesta etapa era la primera que no baixàvem de 4200m. Un de nosaltres quasi no va dormir amb molt mal de cap degut a l'alçada i amb la fulla de coca i un ibuprofeno 600, va millorar una mica i vam poder sortir a pedalar a les 8'30h.

Els primers km. van ser planers , vorejant les dues "lagunas" però aviat va anar enfilant-se el tema i amb vent de cara durant més de mitja etapa.

El terreny és bastant arenós , has de filar bé la traça per damunt d'on està més dur, perquè a la mínima que et despistes ja xafes sorra i et claves molt més desequilibran-te. En molts trams degut a la velocitat dels 4x4, es formen unes petites muntanyetes que et porten de cap continuament per les vibracions i els nostres trapecis i cervicals ho noten al final del dia.

El temps era estable, solejat però amb el vent que ens feia la guitza, la ruta anava vorejant les muntanyes de més de 5000m. algunes de les quals estaven enfarinades; l'única companyia que teniem eren els guanacos , les llames que de tant en tant feien acte de presència mirant-nos encuriosides i també els 4x4 dels turistes que ens passaven a gran velocitat sense miraments... Com cada dia a mitat d'etapa paràvem a fer-nos el nostre entrepanet de pa bimbo amb sardines , regat amb aigua dels nostres bidons i de postre una barreta de torró de Xixona que ens retornava l'energia i el sucres que haviem perdut.

En una de les moltes bifurcacions del camí L'Ignasi i el Fran van tirar cap a la dreta per veure el desert del Dalí (anomenat així perquè les poques roques que hi han, formen unes escultures molt semblants a l'estil del pintor empordanès.) La cosa els hi va sortir rana, ja que el camí es feia poc a poc més arenós fins el punt que van tenir que baixar de les bicis a espènyer durant 20m. Jo els veia amb els prismàtics com arrastràven les bicis però no vaig poder ajudar-los ja que em prou feines podia am mi mateix.

Seguint amb el recorregut, segons el gps. que teniem tots els traks gràcies al Chusma que ho havia fet a finals del 2010 (http://www.seguimosencombate.blogspot.com/) , ens quedaven pocs km. per arribar a les termes però el desgast d'un de nosaltres es notava amb el genoll pesat, tot i així vam arribar a les 16'00 h. És una sensació curiosa divisar després de passar una etapa dura una caseta enmig del no res amb una bassa on es banya gent a més de 4300m.

Va ser un regal pels nostres cossos dolorits, poder-nos banyar a la bassa en una aigua a 36º... hi vam estar més d'una hora gaudint de la sensació de relax amb el paissatge tan desèrtic sense cap arbre... Seguidament vam tenir que convèncer a la senyora que s'encarregava del menjador turístic perquè ens deixes dormir allí mateix, ja que no disposava de llits per viatjers;ens va deixar dormir allí amb la condició que a les 5 del matí ens aixequéssim . A les 19 hores sopàvem el mateix d'ahir que ho trobàvem boníssim i a les 20'30h vam apartar dues taules i ens vam acomodar amb els nosres matalassos inflables i els sacs de plomes. La nit degut a l'alçada es feia pesada , jo em vaig despertar a la 1 i com que no podia dormir + , vaig cabussar-me a la bassa amb silenci de no despertar als companys i allí vaig estar més d'una hora contemplant els estels , les constelacions i gaudint d'una experiència única , que em va refer...

La dona ens va deixar dormir fins les 5'45h. ràpidament vam desar els nostres sacs i directament a esmorzar unes coquetes semblant als pan cake sucades amb melmelada i mantega, acompanyat amb cafe amb llet o te.

TEMPS ETAPA 6'50h. 57Km.

PRIMERES ETAPES PER DAMUNT DELS 4000m

Hola a tots i totes, ja tornem a estar comunicats després de 6 dies a alta muntanya.
Vam iniciar la ruta desde San Pedro de Atacama (2260m.) el dilluns a les 7 del matí; Abans ens vam despedir de la Núria que per causes alienes i per gent dolenta va extraviar el passaport i retornava a Santiago a fer-se'n un de nou ; així doncs no ens ha pogut seguir fins el salar de Uyuni, des d'aquí li enviem ànims...
Les nostres bicicletes anaven encara més carregades amb menjar (llaunes de bajoques, fesols, tonyina , sardines i amb 9 litres d'aigua cadascun) però el pas fronterer estava tancat fins les 8h. A la sortida ens esperaven 10km.plans i 30 de pujada continuada. Anavem a un ritme de 6 km/hora. i cada 40 m . haviem de parar per menjar i beure una mica, també anàvem mastegant sovint fulles de coca , que van bé pel mal d'altura ; el dia era radiant igual que el sol, però a mida que anavem pujant metres la fresqueta es notava més... al cap de 6'20h. enfilavem l'ultima rampa abans de creuar el pas Hito Cajón (4400m.) al costat del volcà Licáncabur (5970m.) on deixavem asfalt i giràvem a l'esquerra per entrar al camí que ens conduia al pas fronterer del mateix nom 6km. més avall. A part de la fresca també notàvem una mica de mareig degut a l'esforç i l'alçada.
A la frontera ens esperava un policia una mica brokil, ja que li vam dir "buenos dias" i ell amb mala cara ens va contestar "buenas tardes". Com que teniem fred, vam demanar-li per canviar-nos a dins la caseta i ell amb veu autoritaria ens ho va negar... ja veus a l'Ignasi en boles fora la caseta posant-se els pantalons llargs...
El vent ens va ajudar tota l'etapa , bufant de sud i dalt ens va ajudar encara més per la baixada fins la laguna blanca i laguna colorada , agafant els 60 km/h . en algun tram. (això també va implicar la caiguda d'un bidó d'aigua de 5l. que es va foradar...)
Arribats a laguna blanca tocava pagar l'entrada al parc natural (150 Bolivars) uns 17 € .
Al costat mateix hi havia una casa amb cuina i llits per allotjar, així ho vam fer; la mestressa anomenada Basilia ens va acollir bé arreglant-nos el preu a 35 bolivars cada un per dormir i 15+ per sopar. Vam coincidir amb uns veneçolans de Maracaibo els quals ens oferiren casa seva si hi anem algun dia.
Abans que es fes fosc Ignasi i jo vam visitar la laguna a peu i el Fran amb bicicleta va poder fer un bon reportatge fotogràfic. Seguidament una bona sopa de verdures i carn de llama per posar gasolina al cos. Un te i a mumiii.
TEMPS ETAPA 7.50hores 55 km.

COMENÇA LA TRACA DE VERITAT...

Demà a les 6 del matí sortim direcció nord oest cap a Bolivia, on ens espera el pas dels Andes de 4600m. i la frontera.
Portem mes de 9 litres d'aigua cadascun, i menjar per 3 jornades contant el torró que ens alimentarà en moments que no tinguem prou forces...
Segurament no tindrem conexió fins que travessem el salar de Uyuni, doncs no patiu que ja donarem senyals de vida a finals de setmana si tot va bé.
fins aleshores , salut!

PRIMERS DIES PEDALANT...

Fent un cafè a Santiago de Chile...
La Noelia i la Mery ens van acompanyar en la despedida de Bcn.

els nostres genolls encara no estan acostumats a tantes hores pedalar... autostop enmig del desert...

Pedalant per asfalt nou, paralel a la carretera... no hi ha ni un arbre
Aguantant temperatures de fins 42º

Els dos cucots tapats dins el bus perquè el fred és massa...
Aquesta foto és Antofagasta al port mirant el Pacífic
Aquí estem al Ají hostel, en companyia de Antoin amic del Chusma
aquí fent un mos per agafar energies...
La foto de la sortida desde Antofagasta
Aquesta és la pinta que feiem el dia que vam començar a pedalar a Antofagasta.
Han sigut dos dies de pedalar per asfalt i camí per esquivar la gran quantitat de camions que porten i recullen material per les mines de coure que hi ha en aquesta regió.
El primer dia vam salvar un desnivell de 1060m en 78 km. amb vent a favor, però el segon dia hem pedalat cara al vent durant 60km, i un desnivell de 1100m més;al final 81km ; o sigui que ara estem a 2200m sobre el nivell del mar.
També us diem que estem una mica tocats de tant de trajecte entre avions, 13h. autobusos 20h. i seguidament a pedalar i els nostres cossos, acostumats a estar de peu i seure tantes hores , no s'han aclimatat a pedalar durant tantes hores i els últims km els hem fet amb camió...
Ara estem a San Pedro de Atacama, on els próxims dies farem excurssions en alçada per aclimatar els cossos a l'altura, ja que el primer tram d'etapa que farem , puja de 2400m que estem ara fins 4600m. o sigui que ja podem aclimatar bé.
El paissatge desque vam sortir de Santiago ha anat fent-se àrid i cada km. que ens apropavem al nord hi havien més muntanyes seques i sense cap arbre. Hi han molts km. entre una població i una altra.
A partir de Antofagasta que està a 5m sobre el nivell de mar comença a pujar la carretera en 10 km uns 700 m. A partir del km 11 fins que arribes a Calama el terreny sembla que sigui pla, però com diem els ciclistes és un (falso llano) que va pujant metre a metre sense perdó.
Hem de pedalar de les 7 del matí fins a les 13.h. ja que a les 14h. tenim una temperatura de 42º i tot ens crema; sort de les gorres que tenim que ens tapen el clatell...
Fins ara hem tingut mala conexió d'internet, aquí podem posar fotos al blog però a partir de la pròxima setmana comença l'aventura de veritat i en aquelles alçades no creiem que hi hagi internet, de totes maneres intentarem donar senyals de vida;
Abans de començar a pedalar cap amunt ja us informarem...
Una salutació a tots els seguidors i seguidores de part de Fran, Ignasi i David