PRIMER VIATGE A L'ÀFRICA NEGRA

UGANDA, RWANDA, TANZANIA.

Després d'uns quants anys sense publicar en aquest blog , torno a fer-ho amb l'intenció de plasmar en aquest racó les vivències d'un viatge que promet aventura per tot arreu.

Aquest viatge el faig amb un company de vivències que ja prou conec i amb el que hem compartit molts grans moments, situacions difícils, al.legries, moments de penúria, patiment i també molta disbauxa, aquest viatge el faig (amb mi mateix).

Començo avui mateix amb el vol de Bcn. a Doha, i demà de matinada Doha Entebbe.

MACHU PICCHU

EL BÓMBER APUNT DE VOLAR...

A 2740m. WHAINAPICCHU. Després de pujar el senderó durant una hora i quart i una hora més per arribar a aquest punt on es divisa tot Machu Picchu .

ENTRADA A LA RESERVA DEL MACHU PICCHU

PERFECTA CONSTRUCCIÓ INKA...

OLLANTAYTAMBO

TEMPLE D' OLLANTAYTAMBO

TEMPLE DE PISAC

Hem estat dos jornades per visitar el Valle Sagrado i Machu Picchu; primer a visitar el temple de Pisac , una zona plena d'arquitectura inka , destrossada pels espanyols al 1501. Després tocava el temple d' Ollantaytambo , un temple on existeix la població amb el mateix nom que és una de les úniqes poblacions que es conserva l'arquitectura inka als fonaments de totes les cases; la llastima és el temple que estaven contruint per invocar l'astre Sol , que els colonitzadors van destruir les poques pedres que podien fer caure, ja que hi han blocs que superen les 40 tones...

Els colonitzadors per poder controlar els inkes i així evitar revoltes, obligaven a desplasar-los cap a núclis habilitats per ells mateixos , on els explotaven i els obligaven a transformar-se a la religió catolica.

IMPERI INKA ,CUSCO

Plaza de armas (Cusco)

Ara toca muntanya després dels carnavals:

Estem a Cusco, ciutat peruana a uns 400km. al nord del llac titicaca; Una ciutat d'origens inkes pero que degut a l'invasió espanyola a partir de l'any 1500 va quedar anulada a l'arquitectura cristiana; infinitat de temples inkes van ser destruits i damunt es van contruir les actuals esglésies catoliques i catedrals... Quina desgracia, amb la perfecta contrucció que feien els inkes, van ser perseguits,explotats i aniquilats durant cent anys i es calcula que van morir uns 12 milions.

Cusco esta situada a l'inici del valle sagrado, una vall que esta composta per 12 poblacions inkes en un radi d'uns 60 km. que es comuniquen per l'anmenat camí inka, que per poder arribar de Cusco a Machu Picchu fan falta 4 jornades a peu i tres nits. Resulta que Machu picchu és l'únic temple que no van destruir els espanyols, ja que els inkes al veure que invaien els seus territoris van optar per abandonar el seu temple més preciat... com que no podien fer foc per cuinar (ja que els hagéssin descubert) van decidir abandonar el poble amb l'intenció de tornar un cop s'hagués arreglat la guerra... no va ser així, i durant més de 4 segles va estar abandonat i resguardat al mateix temps , enmig d'un paratge espectacular rodejat del riu Urubamba i d'infinites muntanyes plenes de vegetació.

Degut als aiguats que han castigat la zona, ha estat tancat l'accés per per pujar al Machu Picchu. fins fa dos dies no es podia visitar, ahir van obrir l'accés amb el tren que ens porta de Ollantaytambo fins Aguas Calientes.

CARNAVALS DE ORURO (BOLIVIA)

D espres de tenir abandonat uns dies el blog, tornem a resumir les jornades del nostre viatge:

El Carnaval l'hem passat a Oruro (Bolivia) diuen que és el més important folkloricament parlant.

Ens hem acomodat en un hostal a la placa d'on hi ha la terminal de bus a un preu modic, ja que ho vam reservar 12 dies abans del carnaval...

El carnaval en si, ha sigut bonic folkloricament parlant pero, musicalment i mirant l'energia de la gent no es pot comparar amb Brasil... aqui la gent només ballen un ritme tota la jornada; es tracta de unes 18 comparses d'uns 200 components cada una , que fan el passacalle per el centre de Oruro fins un "cerro" on hi ha la verge que la veneren... el trajecte dura unes 4 o 5 hores per cada comparsa; comencen a les 8 del matí i acaben a la una de la matinada. La gent han de llogar un lloc a les grades que estan per tot el recorregut a un preu de 200 pesos les dues jornades, sino no pot gaudir de la vista del carnaval... La gent balla damunt les grades tot mirant com passen les comparses... Hem estat 3 dies aquí i el dillluns hem marxat cap a La Paz un altre cop...

LLAC TITICACA

Aquest és el resum de la nostra estada al llac navegable més alt del món.

Ens hem dirigit de La Paz a Copacabana que és la població Boliviana amb accés al llac .

Allí hem dormit una nit i l'endema , agafem una barqueta fins l'illa del sol; una illa d'uns 8km de llarg per 1'5km d'ample.

Aquesta illa va esdevenir un punt de referencia Inca , amb els Ayamaras que feien servir un temple anomenat del sol per sacrificar les verges en els solsticis d'estiu i d'hivern... quines coses...

Hem estat dos dies de descans, encara que per menjar hem de pujar bastant de desnivell perque els restaurants i allotjaments estan a la part alta de l'illa; el temps no ens ha acompanyat , amb moltes estones de pluja fina i freda perque estem a 3800m. i tenim a la vora muntanyes nevades...

Després de passar aquests dos dies , Perú ens esperava amb la ciutat de Puno, una ciutat a la que hem arribat de tarda, plovent i amb molt de fred; justament es presentaven les comparses de carnaval desfilant pel carrer, cosa que ha fet que no trobéssim allotjament en cap hostal ni hotel...

Solució agafar una barca cap a les illes flotants dels Uros; si ho arribem a saber , canviem d'opció, perque són illes que floten damunt el llac simplement amb l'efecte de entrelligar la vegetació que creix del llac , formant una capa d'uns 70 cm. que permet construir casetes de canya i fusta.

Les illes sumen unes 60 que fan una mida de 60m. x 35m. de mitjana on hi viuen diverses famílies que treballen més que res amb el turisme i la pesca...

Hem passat una nit de gossos, amb aire fred que es filtrava per les escletxes, plovent totes les hores, amb alguna gotera que altra i dormint amb dos llits d'aspart... comoditat superior al látex...

Teniem intenció de continuar l'endema a altres illes , pero com que el temporal no amainava hem negociat preu amb un vilata per dur-nos amb la seva barca de tornada a Puno... primer amb la seva lanxa petita, mullant-nos sota la pluja i després amb la seva barcassa turística ben tapada... pero sempre passen coses... quan estavem al mig del llac el motor s'ha parat sense poder funcionar més; sort que porten rems, que ens han ajudat a arribar a la costa i caminant 20m. ens ha recollit un colectivo que ens ha apropat al poble per poder trobar ,avui si, allotjament bastant car i sense aigua calenta...

Seguirem l'explicació més endavant, que ara em tanquen internet... salutacions!!!

CARRETERA DE LA MUERTE

Dia molt especial el que hem tingut avui, per totes les circumstàncies que ens han ocorregut.

Comencem el només sabent que voliem fer el trajecte anomenat carretera de la muerte, que va desde la part més alta de La Paz al nord oest (la cumbre 4450m) fins (Coroico 1120m) en 80km. de distància un de l'altre.

A les 10 del matí , acabats d'esmorzar comencem a preguntar on podem agafar el "colectivo" que ens portarà al barri de villa fàtima. Un noi ens diu que hem de baixar 3 carrers més avall i girar direcció est, i per allí deuen passsar... així ho fem , passa una guagua carregada a poca velocitat , i el sr. Fran li pregunta si va a la direcció on anem :

Fran : Oiga! se dirige a villa Fátima?

Xofer: Si, pueden subir...

Fran: Llevamos bicicletas

Xofer: No podemos llevarles

Fran: Si hombre si, ya las subiré yo a la baca.

Xofer: No, que no puedo parar...

FRan: Si hombre si, que es un momento... pare aquí delante...

Xofer: Bueno, aquí a la derecha, pero rápido...

I al mig de La Paz, parant el transit, la guagua para, el Fran puja al capó , li apropo les bicicletes i les carreguem amb la mirada de tots els passatgers i vianants... cotxes pitant, camions esperant que acabem de posar les bicis... molt divertit!!!

Aquest autobus ens deixa al barri o poble de Villa Fátima a uns 12km. de la ciutat; allí hem d'agafar-ne un altre, en aquest cas el bus ja està a la seva parada, i no hem de muntar cap espectacle... aquest ens deixa a la part més alta de la vall de La Paz, anomenat "la cumbre".

Allí comencem el nostre descens primer per asfalt durant uns 38km. i després ens desviem a la dreta per agafar l'antiga carretera anomenada "la carretera de la muerte", un tram de camí de més de 30km que baixa tota una vall amb una amplada máxima de 4'5m. i uns precipicis d'uns 120m . de mitjana.

El paissatge es brutal, muntanya plena de vegetació de dalt a baix , molta humitat, racons on hi han molts salts d'aigua, contrastant amb les moltes creus que ens hem trobat pel camí, recordant les víctimes dels accidents ocorreguts al llarg dels anys...

Hem anat baixant mica en mica , disfrutant de les vistes amb prudencia; també us hem de dir que amb les nostres bicis , sense suspenssió, sense pneumatics de tacos i amb les pastilles de fre bastant gastades, no ens aventuravem a fer cap rucadeta...

La sorpresa ens ha visitat en forma de troballa; m'he trobat una pulsera de plata d'home , regalant-li al Fran perque se'n recordi d'aquesta baixada tant espectacular...

En total han sigut 65km. de baixada, salvant un desnivell de 3300m. i 15km . de pla i pujada fins el poble de Coroico amb l'agravant de que el camí era empedrat per poder acabar de maxacar els nostres biceps i trapecis ja castigats per la baixada .

Un cop arribats a Coroico (ja eren les 18'20h) hem agafat una furgoneta que ens ha dut un altre cop a La Paz 98km. més amunt, per la carretera general , on encara hi ha algun tram de terra i clots... A les 22h. arribem a la ciutat pero encara hem de recórrer diversos carrers amb bicicleta per arribar al nostre allotjament ...

TEMPS ETAPA 12h. 80Km.

LA PAZ,

Ja estem a La Paz! La capital més alta del món.
Hi hem arribat amb bus desde Oruro 4h. Entrem primer a la ciutat de El Alto (3970m) seguidament anem baixant una mica descobrint una gran vall ocupada per cases i cases... brutal !!!
És LA PAZ! Una ciutat plena de cases unifamiliars de una o dues plantes, tret de les dues desenes de gratacels del centre; una ciutat d'un milió d'habitants repartits en barris penjats a la muntanya tipus favelas...
La ciutat és un caos de circulació amb infinitat de petites furgonetes que transporten als habitants d'un barri a l'altre parant on sigui, sense parades definides...
Arribant a l'estació d'autobusos trobem unes catalanes que ens acompanyen al seu allotjament i allí trobem una habitació correcta.
Visitem la ciutat per saber on és el centre amb els carrers més autèntics i ens impregnem del moviment de gent que tants dies feia que no notàvem... tampoc ho trobàvem a faltar...