LLAC TITICACA

Aquest és el resum de la nostra estada al llac navegable més alt del món.

Ens hem dirigit de La Paz a Copacabana que és la població Boliviana amb accés al llac .

Allí hem dormit una nit i l'endema , agafem una barqueta fins l'illa del sol; una illa d'uns 8km de llarg per 1'5km d'ample.

Aquesta illa va esdevenir un punt de referencia Inca , amb els Ayamaras que feien servir un temple anomenat del sol per sacrificar les verges en els solsticis d'estiu i d'hivern... quines coses...

Hem estat dos dies de descans, encara que per menjar hem de pujar bastant de desnivell perque els restaurants i allotjaments estan a la part alta de l'illa; el temps no ens ha acompanyat , amb moltes estones de pluja fina i freda perque estem a 3800m. i tenim a la vora muntanyes nevades...

Després de passar aquests dos dies , Perú ens esperava amb la ciutat de Puno, una ciutat a la que hem arribat de tarda, plovent i amb molt de fred; justament es presentaven les comparses de carnaval desfilant pel carrer, cosa que ha fet que no trobéssim allotjament en cap hostal ni hotel...

Solució agafar una barca cap a les illes flotants dels Uros; si ho arribem a saber , canviem d'opció, perque són illes que floten damunt el llac simplement amb l'efecte de entrelligar la vegetació que creix del llac , formant una capa d'uns 70 cm. que permet construir casetes de canya i fusta.

Les illes sumen unes 60 que fan una mida de 60m. x 35m. de mitjana on hi viuen diverses famílies que treballen més que res amb el turisme i la pesca...

Hem passat una nit de gossos, amb aire fred que es filtrava per les escletxes, plovent totes les hores, amb alguna gotera que altra i dormint amb dos llits d'aspart... comoditat superior al látex...

Teniem intenció de continuar l'endema a altres illes , pero com que el temporal no amainava hem negociat preu amb un vilata per dur-nos amb la seva barca de tornada a Puno... primer amb la seva lanxa petita, mullant-nos sota la pluja i després amb la seva barcassa turística ben tapada... pero sempre passen coses... quan estavem al mig del llac el motor s'ha parat sense poder funcionar més; sort que porten rems, que ens han ajudat a arribar a la costa i caminant 20m. ens ha recollit un colectivo que ens ha apropat al poble per poder trobar ,avui si, allotjament bastant car i sense aigua calenta...

Seguirem l'explicació més endavant, que ara em tanquen internet... salutacions!!!

CARRETERA DE LA MUERTE

Dia molt especial el que hem tingut avui, per totes les circumstàncies que ens han ocorregut.

Comencem el només sabent que voliem fer el trajecte anomenat carretera de la muerte, que va desde la part més alta de La Paz al nord oest (la cumbre 4450m) fins (Coroico 1120m) en 80km. de distància un de l'altre.

A les 10 del matí , acabats d'esmorzar comencem a preguntar on podem agafar el "colectivo" que ens portarà al barri de villa fàtima. Un noi ens diu que hem de baixar 3 carrers més avall i girar direcció est, i per allí deuen passsar... així ho fem , passa una guagua carregada a poca velocitat , i el sr. Fran li pregunta si va a la direcció on anem :

Fran : Oiga! se dirige a villa Fátima?

Xofer: Si, pueden subir...

Fran: Llevamos bicicletas

Xofer: No podemos llevarles

Fran: Si hombre si, ya las subiré yo a la baca.

Xofer: No, que no puedo parar...

FRan: Si hombre si, que es un momento... pare aquí delante...

Xofer: Bueno, aquí a la derecha, pero rápido...

I al mig de La Paz, parant el transit, la guagua para, el Fran puja al capó , li apropo les bicicletes i les carreguem amb la mirada de tots els passatgers i vianants... cotxes pitant, camions esperant que acabem de posar les bicis... molt divertit!!!

Aquest autobus ens deixa al barri o poble de Villa Fátima a uns 12km. de la ciutat; allí hem d'agafar-ne un altre, en aquest cas el bus ja està a la seva parada, i no hem de muntar cap espectacle... aquest ens deixa a la part més alta de la vall de La Paz, anomenat "la cumbre".

Allí comencem el nostre descens primer per asfalt durant uns 38km. i després ens desviem a la dreta per agafar l'antiga carretera anomenada "la carretera de la muerte", un tram de camí de més de 30km que baixa tota una vall amb una amplada máxima de 4'5m. i uns precipicis d'uns 120m . de mitjana.

El paissatge es brutal, muntanya plena de vegetació de dalt a baix , molta humitat, racons on hi han molts salts d'aigua, contrastant amb les moltes creus que ens hem trobat pel camí, recordant les víctimes dels accidents ocorreguts al llarg dels anys...

Hem anat baixant mica en mica , disfrutant de les vistes amb prudencia; també us hem de dir que amb les nostres bicis , sense suspenssió, sense pneumatics de tacos i amb les pastilles de fre bastant gastades, no ens aventuravem a fer cap rucadeta...

La sorpresa ens ha visitat en forma de troballa; m'he trobat una pulsera de plata d'home , regalant-li al Fran perque se'n recordi d'aquesta baixada tant espectacular...

En total han sigut 65km. de baixada, salvant un desnivell de 3300m. i 15km . de pla i pujada fins el poble de Coroico amb l'agravant de que el camí era empedrat per poder acabar de maxacar els nostres biceps i trapecis ja castigats per la baixada .

Un cop arribats a Coroico (ja eren les 18'20h) hem agafat una furgoneta que ens ha dut un altre cop a La Paz 98km. més amunt, per la carretera general , on encara hi ha algun tram de terra i clots... A les 22h. arribem a la ciutat pero encara hem de recórrer diversos carrers amb bicicleta per arribar al nostre allotjament ...

TEMPS ETAPA 12h. 80Km.

LA PAZ,

Ja estem a La Paz! La capital més alta del món.
Hi hem arribat amb bus desde Oruro 4h. Entrem primer a la ciutat de El Alto (3970m) seguidament anem baixant una mica descobrint una gran vall ocupada per cases i cases... brutal !!!
És LA PAZ! Una ciutat plena de cases unifamiliars de una o dues plantes, tret de les dues desenes de gratacels del centre; una ciutat d'un milió d'habitants repartits en barris penjats a la muntanya tipus favelas...
La ciutat és un caos de circulació amb infinitat de petites furgonetes que transporten als habitants d'un barri a l'altre parant on sigui, sense parades definides...
Arribant a l'estació d'autobusos trobem unes catalanes que ens acompanyen al seu allotjament i allí trobem una habitació correcta.
Visitem la ciutat per saber on és el centre amb els carrers més autèntics i ens impregnem del moviment de gent que tants dies feia que no notàvem... tampoc ho trobàvem a faltar...

DE CHALLAPATA A ORURO

A Challapata hem descansat una jornada , acompanyant i cuidant a Ignasi. Ha passat un dia bastant tocat moral i físicament ; mica en mica s'anava animant però també decideix agafar un colectivo per arribar-se a Oruro...
Ens trobem a l'etapa reina parlant de km. Una etapa de 130km. tot per asfalt que degut al mal temps no hem fet cap fotografia . Un dia gris, fred i a estones plujós; hem aguantat un ritme de 20km. hora , fins i tot amb puntes de 27km.h. la carretera és bona amb voral i amb bastant transit que ens respecta...
Només a l'arribar a Oruro ens ha tocat la grossa , remullant-nos tots dos amb aigua barrejada amb fang de la ciutat , tolls, clots etc... Els conductors no ens respecten barrant-nos el pas , nosaltres responem amb alguna que altra bronca i gestos afectius...
Avui si que el company ha arribat abans que nosaltres , ho descobrim quan obrim el correu on diu la direcció del nou allotjament; busquem els carrers pel google maps i en 20 m. ens retrobem a un residencial una mica especial, amb gent rara que tot el dia criden i ens fan preguntes sense sentit... "quin personal"
Ens dutxem i anem a donar un vol pel centre per conèixer una mica aquesta ciutat de 300.000 habitants. Abans fem una bona pizza i hamburguesa per recuperar forces i per cert , podem gaudir de la primera cervesa Huari fresquíssima!!!
Per la plaça central ja practiquen els balls típics de carnaval ; nosaltres anem a internet per parlar amb els nostres i seguim la tònica de cada dia sopar , te , passeig i llit.
TEMPS ETAPA 6'10M 130KM.

CHALLAPATA

Després de passar una relativa bona nit, ens llevem amb ganes de pedalar per poder arribar al poble més gran anomenat Challapata 107 km. més enllà...

Deixem a l'Ignasi a Tambo T. que agafarà un bus per arribar a Challapata perquè el sol del salar de Uyuni li ha sucarrat els llavis trobant-se molt malament inclús amb febra.

Nosaltres dos comencem a pedalar per petits pujolets amb les seves baixades tipus "tobogan".El camí és inestable a causa de les obres de millora que fan, inclús a trams podem gaudir de camí nou super llis i sense pedres ni rugositats; anem a bon ritme i amb 3 hores ja hem fet 50 km. Recuperem forces a Quillaca un poble on hi han petits restaurantets on podem fer una sopa calenta i un tros de llama amb arròs. Intentem conectar-nos ja que fa quasi 6 dies que no trobem internet, però l'únic lloc està tancat , suposem que estan dinant... són les 12h. Sortim del poble i la nostra sorpresa és que comença l'asfalt amb una baixada i recta de 12km. amb vent a favor que ens durà a l'encreuament de la carretera que puja d'Uyuni, però no és tot flors i violes, l'aigua ens amenaça agafant-nos uns km. per remullar-nos i fer-nos pensar que la natura és viva i els ciclistes formem part d'ella amb el bo i el dolent...
Anem a un ritme de 20km. hora . Vorejem el llac Poopo per la seva banda dreta i anem remuntant km a km. Ens piquem amb un natiu que va amb bicicleta i torna del tros, ens diu que queden 25m. fins el poble, però deu ser amb cotxe, ja que no arriba mai...
Passem el peatge on els policies ens tornen a dir que falten 25m. Seguim , jo en un moment determinat sento un siroll metàlic, reculo a veure si he perdut alguna peça , però no trobo res; més tard , quan arribem descubreixo que he perdut una peça del meu portapaquets que tornem a arreglar amb ajuda de Fran...
Un cop al poble seguim el procediment de sempre, preguntar als allotjaments els preus i comparar-los; la gran majoria ens diu que no hi és l'amo menys un que ens accepta sense miraments. Seguidament anem a Internet a veure si Ignasi ha arribat , no veiem rastre... li enviem un correu dient on estem ; després de dutxar-nos ens el trobem desamparat pel mig del poble amb molta mala llet, doncs el bus que havia de passar a les 11h. ha passat a les 15'30h. ell sense menjar ni beure, la boca feta pols etc etc... sense comentaris de com estava... Sopem i a jaure que avui ha sigut un dia intens.
TEMPS ETAPA 6.20H. 107 KM.

TAMBO TAMBILLO

preparant el te...
Deliciós arròs blanc amb sardines de llauna amb tomaca... un sopar de rexupete!


cràter de l'impacte d'un meteorit, amb el llac rosa

Despres de passar una nit jojiosa, quasi sense dormir , ens llevem , fem les bosses, esmorzem coques fregides amb melmelada i mantega amb un cafè amb llet o te i sortim a pedalar per la zona direcció Tambo Tambillo , un poble molt petit amb moltes poques comoditats...

El camí és bastant planer podent anar a un ritme de 18km/h. el vent és favorable i veiem com s'allunya el volcà Tunapa a la nostra esquena; Quan portem la meitat del recorregut de l'etapa , visualitzem un cràter d'un diàmetre aproximat d'un km. Ja ens havien informat que era causa de l'impacte d'un meteorit; al centre existeix un llac també rosa, amb algún flamenc despistat...
Seguim ruta per pobles amb cases de fang i palla, sense llum, seguint el GPS ens desviem de la ruta principal a un poblet d'aquestos , pensant-nos que és el nostre destí però estem equivocats;
com que hi ha gana fem una perolada de fesols amb bajoques de llauna cuits amb aigua treta d'una font de casa d'una dona que ens la deixa agafar molt amablement. Seguim camí tornant a agafar la ruta principal on al cap de pocs km. arribem a Tambo Tambillo, un poble petit sense gent (o estan tots amagats) i on comença a ploure... Ens hem aixoplugat al cubert d'una espècie de pavelló, i hem decidit fer nit a una espècie de vestuaris adjunts al pavelló. Els sacs a terra amb les planxetes inflables ens han acomodat en una nit plena de pluja llamps i trons...
TEMPS ETAPA 4.30H. 60KM.

SORTIM DEL SALAR

COMENÇANT EL DIA AMB UN BON YOGUR AMB FRUITES I GELAT...
Arribada a Salinas Garci Mendoza... 70km. més

• EL VOLCÀ TUAUPA 5730m. AL FONS...

La nit a l'illa d' Incahuasi va ser tranquila, pluja al principi i calma després; els únics habitants de l'illa ens van fer el sopar a base de sopa de verdures i carn de llama estofada amb arròs. A l'hivern no hi viu ningú perquè les temperatures baixen molt i el vent amb la sal fan que sigui molt dur viure-hi.

L'illa té una àrea d'un km2 de roca; hi ha gran quantitat de cactus de edats avançades que poden arribar als 300 anys, també hem trobat alguna llama que pastura la poca herba que hi ha.
L'endemà a la sortida del sol ens vam espavilar a esmorzar bé i començar a pedalar direcció nord, amb el punt de referència del volcà Tuaupa de 5730m. ens quedaven 40 km. de salar amb tot el què comporta... aigua, esquitxos, sal ,fred ... ens va costar tres hores arribar a terra ferma, un cop allí seguirem pedalant per arribar al poble de salinas de Garci Mendoza un poble on hi havia l'hotel Salinas amb dues dones que el portaven molt agradablement, tot i que les instal.lacions no eren d'allò més còmodes, vam poder rentar i engrassar les bicicletes, roba alforjes i motxiles...
Aquí hem decidit descansar una jornada i l'última nit no hem pogut quasi dormir, ja que celebraven la festa de la candelaria i gran part de la nit han estat tocant tambors i flautes per tot el centre del poble... Pel matí ens hem preparat les bosses, esmorzar i a pedalar direcció Tambo Tambillo...
TEMPS ETAPA 8.20H. 70Km.

ETAPA DEL SALAR DE UYUNI

EL GRAN SALAR DE UYUNI 12000 KM2

ELS CUCOTS ESTAN UNA MICA TOCATS...

REBENTATS PER LA SAL , L'AIGUA, EL CLIMA I ELS KM...
HOMENATGE AL XAVI DESDE LES ALTURES , LAGUNA COLORADA L'ENDEMÀ D'HAVER NEVAT.
Nudisme al Salar...

Desde el salar , una dedicatòria al nostre amic i company Xavi Tondo.
Foto amb els flamencs arrancant el vol a la laguna colorada.

• 

nosaltres al salar de Uyuni


Per terres molt altes a més de 4500m. La laguna colorada el dia després de nevar...



Despres de passar 5 dies, tornem a trobar-nos en un poble amb internet i llum electrica.




Han sigut 5 jornades molt intenses amb contacte directe amb els elements: sol, vent , aigua, sal ...


El dilluns vam decidir creuar el salar de Uyuni d'est a oest, fins l'illa del pescado o Incahuasi,una illa que està al mig del salar; 25km. per terra i 82km per damunt de sal i trossos d'aigua salada. (Algunes èpoques de l'any la pluja inunda el salar i el converteix en un mirall espectacular, on no saps què és cel i què és terra, fa l'efecte que pedalis damunt els núvols.) El resultat va ser tots mullats d'aigua salada de dalt a baix secant-se amb el vent , reblanint els nostres músculs tocats divisant a l'horitzo l'illa de destí , però no arribava mai, la vam començar a divisar quan faltaven 30 km. per arribar ; amenaça pluja, anem parant per fer una mossegada i un glopet d'aigua i a la fi notem que la tenim davant, l'hem de vorejar pel nord per arribar a les casetes d'allotjament; arrastrem les nostres bicis perquè el terreny és fangós, ens acomodem a l'únic refugi que hi ha amb llits i com a premi es posa a diluviar...
TEMPS ETAPA 8.50h. 107 KM.