PRIMERS DIES PEDALANT...

Fent un cafè a Santiago de Chile...
La Noelia i la Mery ens van acompanyar en la despedida de Bcn.

els nostres genolls encara no estan acostumats a tantes hores pedalar... autostop enmig del desert...

Pedalant per asfalt nou, paralel a la carretera... no hi ha ni un arbre
Aguantant temperatures de fins 42º

Els dos cucots tapats dins el bus perquè el fred és massa...
Aquesta foto és Antofagasta al port mirant el Pacífic
Aquí estem al Ají hostel, en companyia de Antoin amic del Chusma
aquí fent un mos per agafar energies...
La foto de la sortida desde Antofagasta
Aquesta és la pinta que feiem el dia que vam començar a pedalar a Antofagasta.
Han sigut dos dies de pedalar per asfalt i camí per esquivar la gran quantitat de camions que porten i recullen material per les mines de coure que hi ha en aquesta regió.
El primer dia vam salvar un desnivell de 1060m en 78 km. amb vent a favor, però el segon dia hem pedalat cara al vent durant 60km, i un desnivell de 1100m més;al final 81km ; o sigui que ara estem a 2200m sobre el nivell del mar.
També us diem que estem una mica tocats de tant de trajecte entre avions, 13h. autobusos 20h. i seguidament a pedalar i els nostres cossos, acostumats a estar de peu i seure tantes hores , no s'han aclimatat a pedalar durant tantes hores i els últims km els hem fet amb camió...
Ara estem a San Pedro de Atacama, on els próxims dies farem excurssions en alçada per aclimatar els cossos a l'altura, ja que el primer tram d'etapa que farem , puja de 2400m que estem ara fins 4600m. o sigui que ja podem aclimatar bé.
El paissatge desque vam sortir de Santiago ha anat fent-se àrid i cada km. que ens apropavem al nord hi havien més muntanyes seques i sense cap arbre. Hi han molts km. entre una població i una altra.
A partir de Antofagasta que està a 5m sobre el nivell de mar comença a pujar la carretera en 10 km uns 700 m. A partir del km 11 fins que arribes a Calama el terreny sembla que sigui pla, però com diem els ciclistes és un (falso llano) que va pujant metre a metre sense perdó.
Hem de pedalar de les 7 del matí fins a les 13.h. ja que a les 14h. tenim una temperatura de 42º i tot ens crema; sort de les gorres que tenim que ens tapen el clatell...
Fins ara hem tingut mala conexió d'internet, aquí podem posar fotos al blog però a partir de la pròxima setmana comença l'aventura de veritat i en aquelles alçades no creiem que hi hagi internet, de totes maneres intentarem donar senyals de vida;
Abans de començar a pedalar cap amunt ja us informarem...
Una salutació a tots els seguidors i seguidores de part de Fran, Ignasi i David