Després de passar aquestes tres etapes en alçada , com que ha plogut molt i l'entrada al salar de Uyuni pel sud està inundada i com que un de nosaltres no millora , hem decidit anular les següents etapes fins Uyuni. Hem estat un dia descansant i gaudint del paissatge de la laguna colorada amb els seus flamencs passejant-se pel llac rosat degut a la gran quantita de sal acumulada.
Passat aquest dia ens ha recollit un 4x4 que carregant-nos les bicis i les alforjes ens ha portat en 5 hores fins Uyuni al costat del salar. Amb el trajecte hem patit una mica perquè el xofer s'adormia i l'haviem de cridar i donar convesa continuament...
Ens hem instal.lat al hotel Avenida , un hotel molt correcte , net i barat: 30 bolivians per persona , amb una habitació per nosaltres 3 amb bany i dutxes comunitaris.
Aquí estem desde divendres descansant i millorant el mal d'alçada , ja que estem a 3540m.
Ahir vam fer els 30 km que separen el salar i ens vam passejar damunt la placa salada durant unes hores per gaudir de la sensació d'estar pedalant damunt un mar o un núvol... Espectacular!!! El que passa és que la part sud del salar està inundada per les pluges dels últims dies i nosaltres estem preparant l'etapa de demà que anirà per la part nord del salar fins la isla del pescado (Incahuasa) a 100km d'aquí on farem nit i l'endemà seguirem cap al nord direcció Colchaca on surtirem del salar el dimarts. Esperem que no estigui inundat i poguem pedalar tots els km. Fins llavors no sabem quan ens podrem tornar a comunicar.
PER CERT NO POSEM FOTOS PERQUÈ INTERNET ÉS MOLT LENT AQUÍ A UYUNI...
UNA SALUTACIÓ A TOTS ELS SEGUIDORS/ES
IGNASI, FRAN I DAVID
domingo, 29 de enero de 2012
ETAPA LES TERMES A LAGUNA COLORADA
Aquesta és l'etapa més dura que hem fet fins ara;
Després de reparar el meu portapaquets (un suport es va torçar degut a les vibracions i el pes de les alforjes) sortiem pedalant a les 7h. amb una fresqueta considerable. Els primers km. van ser plens de petits turonets que amb el plat mitjà podiem superar, però al km. 9 enfilàvem una rampa de 4 km de pujada que semblava que no s'acabava mai; com sempre ens paràvem a menjar una mica i beure però els genolls i sobretot el mal de cap de alguns de nosaltres feien estralls... Mica en mica amb plat petit i el segon pinyó guanyàvem alçada, en arribar a la part més alta divisàvem un tros planer però tornava a pujar , total que en un d'aquests turons vam fer l'alçada màxima fins ara 4697m. casi res... cent metres més i és com si pedaléssim al cim més alt d'europa. Aquí notàvem que la respiració era constantment com si fessis un sprint a nivell del mar i les pulsacions no diguem...
Seguint amb bon humor , tornàvem a menjar el plat estrella (bimbo amb sardinetes) i galetes de xocolata de postre; això ens donava una mica de color a l'etapa , àrida , però no ens treia els talls dels nostres llavis degut a l'aire tan sec i al fred.
Per postre, quan ja divisavem el vulcancito un volcà aprop del final d'etapa, es va posar a calamarçar amb boletes petites que ens picaven a la cara obligant-nos a tapar fins el nas (jo vaig necessitar un llençol de matrimoni per tapar-me'l). Sortosament va parar i vam començar l'esperada baixada (descens desde 4600m fins a 4200m). Haviem de filar prim, ja que amb els pneumàtics que portem el Fran i jo que són per asfalt ens marxava tota la bici fent unes "crusades" espectaculars que en cap cas va acabar en caiguda.
Un cop erem a baix, un altre bocata de bimbo amb tonyina ens va donar l'energia justa per arribar a laguna colorada, que ja la divisàvem però faltaven 20km. i va arribar la cirereta de la jornada : Es va posar a ploure de canto amb aire d'esquitllavi i allí si que vam dir "maricón l'últim" Semblava que havia marxat el mal de cap, els mals de genolls i tots tiràvem com a motos amb plat mitjà i uns 15km./h. El Fran va tirar primer, jo em vaig parar a posarme el ponxo i em va atrapar Ignasi, després només divisava a Ignasi perquè Fran ja anava molt avançat; al cap de una bona estona va parar, però ja teniem les cames i les sabates mullades, era hora de l'esforç final i pujar un repexonet fins arribar a les 4 cases que componen Laguna Colorada.
Tots tres junts vam entrar al poble per demanar allotjament , primer ens demanaven 40 bolivians per dormir , vam preguntar més i al final vam trobar un de 30 amb aigua calenta... (no sabiem que l'haviem de pagar 15 bolivians per persona...) Allí la Mercedes ens va donar una sopeta de les de sempre amb arròs per dinar a les 17'h. La dutxa va ser molt agraïda després de la jornada... Va començar a ploure amb força , sort que estàvem a cubert. Al cap d'una estona ja tenia el sopar fet a base de sopa de verdures i spaggetti amb salsa de tomaca natural. Vam sopar en companyia de turistes que venien en 4x4 i feien nit allí per contiuar ruta l'endemà.Teniem una habitació per nosaltres sols però no garantiem que els llençols els haguéssin canviat , així que alguns de nosaltres vam dormir amb el nostre sac.
No va afluixar de ploure i quan vam anar a dormir semblava que no plovia... el que passava era que estava nevant , així ho vam corroborar l'endemà quan estava tot blanc i no es veia ni el llac.
TEMPS ETAPA 9'20H. 60 Km.
Després de reparar el meu portapaquets (un suport es va torçar degut a les vibracions i el pes de les alforjes) sortiem pedalant a les 7h. amb una fresqueta considerable. Els primers km. van ser plens de petits turonets que amb el plat mitjà podiem superar, però al km. 9 enfilàvem una rampa de 4 km de pujada que semblava que no s'acabava mai; com sempre ens paràvem a menjar una mica i beure però els genolls i sobretot el mal de cap de alguns de nosaltres feien estralls... Mica en mica amb plat petit i el segon pinyó guanyàvem alçada, en arribar a la part més alta divisàvem un tros planer però tornava a pujar , total que en un d'aquests turons vam fer l'alçada màxima fins ara 4697m. casi res... cent metres més i és com si pedaléssim al cim més alt d'europa. Aquí notàvem que la respiració era constantment com si fessis un sprint a nivell del mar i les pulsacions no diguem...
Seguint amb bon humor , tornàvem a menjar el plat estrella (bimbo amb sardinetes) i galetes de xocolata de postre; això ens donava una mica de color a l'etapa , àrida , però no ens treia els talls dels nostres llavis degut a l'aire tan sec i al fred.
Per postre, quan ja divisavem el vulcancito un volcà aprop del final d'etapa, es va posar a calamarçar amb boletes petites que ens picaven a la cara obligant-nos a tapar fins el nas (jo vaig necessitar un llençol de matrimoni per tapar-me'l). Sortosament va parar i vam començar l'esperada baixada (descens desde 4600m fins a 4200m). Haviem de filar prim, ja que amb els pneumàtics que portem el Fran i jo que són per asfalt ens marxava tota la bici fent unes "crusades" espectaculars que en cap cas va acabar en caiguda.
Un cop erem a baix, un altre bocata de bimbo amb tonyina ens va donar l'energia justa per arribar a laguna colorada, que ja la divisàvem però faltaven 20km. i va arribar la cirereta de la jornada : Es va posar a ploure de canto amb aire d'esquitllavi i allí si que vam dir "maricón l'últim" Semblava que havia marxat el mal de cap, els mals de genolls i tots tiràvem com a motos amb plat mitjà i uns 15km./h. El Fran va tirar primer, jo em vaig parar a posarme el ponxo i em va atrapar Ignasi, després només divisava a Ignasi perquè Fran ja anava molt avançat; al cap de una bona estona va parar, però ja teniem les cames i les sabates mullades, era hora de l'esforç final i pujar un repexonet fins arribar a les 4 cases que componen Laguna Colorada.
Tots tres junts vam entrar al poble per demanar allotjament , primer ens demanaven 40 bolivians per dormir , vam preguntar més i al final vam trobar un de 30 amb aigua calenta... (no sabiem que l'haviem de pagar 15 bolivians per persona...) Allí la Mercedes ens va donar una sopeta de les de sempre amb arròs per dinar a les 17'h. La dutxa va ser molt agraïda després de la jornada... Va començar a ploure amb força , sort que estàvem a cubert. Al cap d'una estona ja tenia el sopar fet a base de sopa de verdures i spaggetti amb salsa de tomaca natural. Vam sopar en companyia de turistes que venien en 4x4 i feien nit allí per contiuar ruta l'endemà.Teniem una habitació per nosaltres sols però no garantiem que els llençols els haguéssin canviat , així que alguns de nosaltres vam dormir amb el nostre sac.
No va afluixar de ploure i quan vam anar a dormir semblava que no plovia... el que passava era que estava nevant , així ho vam corroborar l'endemà quan estava tot blanc i no es veia ni el llac.
TEMPS ETAPA 9'20H. 60 Km.
ETAPA LAGUNA VERDE A LAS TERMAS
- Aquesta etapa era la primera que no baixàvem de 4200m. Un de nosaltres quasi no va dormir amb molt mal de cap degut a l'alçada i amb la fulla de coca i un ibuprofeno 600, va millorar una mica i vam poder sortir a pedalar a les 8'30h.
Els primers km. van ser planers , vorejant les dues "lagunas" però aviat va anar enfilant-se el tema i amb vent de cara durant més de mitja etapa.
El terreny és bastant arenós , has de filar bé la traça per damunt d'on està més dur, perquè a la mínima que et despistes ja xafes sorra i et claves molt més desequilibran-te. En molts trams degut a la velocitat dels 4x4, es formen unes petites muntanyetes que et porten de cap continuament per les vibracions i els nostres trapecis i cervicals ho noten al final del dia.
El temps era estable, solejat però amb el vent que ens feia la guitza, la ruta anava vorejant les muntanyes de més de 5000m. algunes de les quals estaven enfarinades; l'única companyia que teniem eren els guanacos , les llames que de tant en tant feien acte de presència mirant-nos encuriosides i també els 4x4 dels turistes que ens passaven a gran velocitat sense miraments... Com cada dia a mitat d'etapa paràvem a fer-nos el nostre entrepanet de pa bimbo amb sardines , regat amb aigua dels nostres bidons i de postre una barreta de torró de Xixona que ens retornava l'energia i el sucres que haviem perdut.
En una de les moltes bifurcacions del camí L'Ignasi i el Fran van tirar cap a la dreta per veure el desert del Dalí (anomenat així perquè les poques roques que hi han, formen unes escultures molt semblants a l'estil del pintor empordanès.) La cosa els hi va sortir rana, ja que el camí es feia poc a poc més arenós fins el punt que van tenir que baixar de les bicis a espènyer durant 20m. Jo els veia amb els prismàtics com arrastràven les bicis però no vaig poder ajudar-los ja que em prou feines podia am mi mateix.Seguint amb el recorregut, segons el gps. que teniem tots els traks gràcies al Chusma que ho havia fet a finals del 2010 (http://www.seguimosencombate.blogspot.com/) , ens quedaven pocs km. per arribar a les termes però el desgast d'un de nosaltres es notava amb el genoll pesat, tot i així vam arribar a les 16'00 h. És una sensació curiosa divisar després de passar una etapa dura una caseta enmig del no res amb una bassa on es banya gent a més de 4300m.
Va ser un regal pels nostres cossos dolorits, poder-nos banyar a la bassa en una aigua a 36º... hi vam estar més d'una hora gaudint de la sensació de relax amb el paissatge tan desèrtic sense cap arbre... Seguidament vam tenir que convèncer a la senyora que s'encarregava del menjador turístic perquè ens deixes dormir allí mateix, ja que no disposava de llits per viatjers;ens va deixar dormir allí amb la condició que a les 5 del matí ens aixequéssim . A les 19 hores sopàvem el mateix d'ahir que ho trobàvem boníssim i a les 20'30h vam apartar dues taules i ens vam acomodar amb els nosres matalassos inflables i els sacs de plomes. La nit degut a l'alçada es feia pesada , jo em vaig despertar a la 1 i com que no podia dormir + , vaig cabussar-me a la bassa amb silenci de no despertar als companys i allí vaig estar més d'una hora contemplant els estels , les constelacions i gaudint d'una experiència única , que em va refer...
La dona ens va deixar dormir fins les 5'45h. ràpidament vam desar els nostres sacs i directament a esmorzar unes coquetes semblant als pan cake sucades amb melmelada i mantega, acompanyat amb cafe amb llet o te.
TEMPS ETAPA 6'50h. 57Km.
sábado, 28 de enero de 2012
PRIMERES ETAPES PER DAMUNT DELS 4000m
Hola a tots i totes, ja tornem a estar comunicats després de 6 dies a alta muntanya.
Vam iniciar la ruta desde San Pedro de Atacama (2260m.) el dilluns a les 7 del matí; Abans ens vam despedir de la Núria que per causes alienes i per gent dolenta va extraviar el passaport i retornava a Santiago a fer-se'n un de nou ; així doncs no ens ha pogut seguir fins el salar de Uyuni, des d'aquí li enviem ànims...
Les nostres bicicletes anaven encara més carregades amb menjar (llaunes de bajoques, fesols, tonyina , sardines i amb 9 litres d'aigua cadascun) però el pas fronterer estava tancat fins les 8h. A la sortida ens esperaven 10km.plans i 30 de pujada continuada. Anavem a un ritme de 6 km/hora. i cada 40 m . haviem de parar per menjar i beure una mica, també anàvem mastegant sovint fulles de coca , que van bé pel mal d'altura ; el dia era radiant igual que el sol, però a mida que anavem pujant metres la fresqueta es notava més... al cap de 6'20h. enfilavem l'ultima rampa abans de creuar el pas Hito Cajón (4400m.) al costat del volcà Licáncabur (5970m.) on deixavem asfalt i giràvem a l'esquerra per entrar al camí que ens conduia al pas fronterer del mateix nom 6km. més avall. A part de la fresca també notàvem una mica de mareig degut a l'esforç i l'alçada.
A la frontera ens esperava un policia una mica brokil, ja que li vam dir "buenos dias" i ell amb mala cara ens va contestar "buenas tardes". Com que teniem fred, vam demanar-li per canviar-nos a dins la caseta i ell amb veu autoritaria ens ho va negar... ja veus a l'Ignasi en boles fora la caseta posant-se els pantalons llargs...
El vent ens va ajudar tota l'etapa , bufant de sud i dalt ens va ajudar encara més per la baixada fins la laguna blanca i laguna colorada , agafant els 60 km/h . en algun tram. (això també va implicar la caiguda d'un bidó d'aigua de 5l. que es va foradar...)
Arribats a laguna blanca tocava pagar l'entrada al parc natural (150 Bolivars) uns 17 € .
Al costat mateix hi havia una casa amb cuina i llits per allotjar, així ho vam fer; la mestressa anomenada Basilia ens va acollir bé arreglant-nos el preu a 35 bolivars cada un per dormir i 15+ per sopar. Vam coincidir amb uns veneçolans de Maracaibo els quals ens oferiren casa seva si hi anem algun dia.
Abans que es fes fosc Ignasi i jo vam visitar la laguna a peu i el Fran amb bicicleta va poder fer un bon reportatge fotogràfic. Seguidament una bona sopa de verdures i carn de llama per posar gasolina al cos. Un te i a mumiii.
TEMPS ETAPA 7.50hores 55 km.
Vam iniciar la ruta desde San Pedro de Atacama (2260m.) el dilluns a les 7 del matí; Abans ens vam despedir de la Núria que per causes alienes i per gent dolenta va extraviar el passaport i retornava a Santiago a fer-se'n un de nou ; així doncs no ens ha pogut seguir fins el salar de Uyuni, des d'aquí li enviem ànims...
Les nostres bicicletes anaven encara més carregades amb menjar (llaunes de bajoques, fesols, tonyina , sardines i amb 9 litres d'aigua cadascun) però el pas fronterer estava tancat fins les 8h. A la sortida ens esperaven 10km.plans i 30 de pujada continuada. Anavem a un ritme de 6 km/hora. i cada 40 m . haviem de parar per menjar i beure una mica, també anàvem mastegant sovint fulles de coca , que van bé pel mal d'altura ; el dia era radiant igual que el sol, però a mida que anavem pujant metres la fresqueta es notava més... al cap de 6'20h. enfilavem l'ultima rampa abans de creuar el pas Hito Cajón (4400m.) al costat del volcà Licáncabur (5970m.) on deixavem asfalt i giràvem a l'esquerra per entrar al camí que ens conduia al pas fronterer del mateix nom 6km. més avall. A part de la fresca també notàvem una mica de mareig degut a l'esforç i l'alçada.
A la frontera ens esperava un policia una mica brokil, ja que li vam dir "buenos dias" i ell amb mala cara ens va contestar "buenas tardes". Com que teniem fred, vam demanar-li per canviar-nos a dins la caseta i ell amb veu autoritaria ens ho va negar... ja veus a l'Ignasi en boles fora la caseta posant-se els pantalons llargs...
El vent ens va ajudar tota l'etapa , bufant de sud i dalt ens va ajudar encara més per la baixada fins la laguna blanca i laguna colorada , agafant els 60 km/h . en algun tram. (això també va implicar la caiguda d'un bidó d'aigua de 5l. que es va foradar...)
Arribats a laguna blanca tocava pagar l'entrada al parc natural (150 Bolivars) uns 17 € .
Al costat mateix hi havia una casa amb cuina i llits per allotjar, així ho vam fer; la mestressa anomenada Basilia ens va acollir bé arreglant-nos el preu a 35 bolivars cada un per dormir i 15+ per sopar. Vam coincidir amb uns veneçolans de Maracaibo els quals ens oferiren casa seva si hi anem algun dia.
Abans que es fes fosc Ignasi i jo vam visitar la laguna a peu i el Fran amb bicicleta va poder fer un bon reportatge fotogràfic. Seguidament una bona sopa de verdures i carn de llama per posar gasolina al cos. Un te i a mumiii.
TEMPS ETAPA 7.50hores 55 km.
domingo, 22 de enero de 2012
COMENÇA LA TRACA DE VERITAT...
Demà a les 6 del matí sortim direcció nord oest cap a Bolivia, on ens espera el pas dels Andes de 4600m. i la frontera.
Portem mes de 9 litres d'aigua cadascun, i menjar per 3 jornades contant el torró que ens alimentarà en moments que no tinguem prou forces...
Segurament no tindrem conexió fins que travessem el salar de Uyuni, doncs no patiu que ja donarem senyals de vida a finals de setmana si tot va bé.
fins aleshores , salut!
sábado, 21 de enero de 2012
PRIMERS DIES PEDALANT...
Fent un cafè a Santiago de Chile...
La Noelia i la Mery ens van acompanyar en la despedida de Bcn.
els nostres genolls encara no estan acostumats a tantes hores pedalar... autostop enmig del desert...
Pedalant per asfalt nou, paralel a la carretera... no hi ha ni un arbre
Aguantant temperatures de fins 42º
Els dos cucots tapats dins el bus perquè el fred és massa...
Aquesta foto és Antofagasta al port mirant el Pacífic
Aquí estem al Ají hostel, en companyia de Antoin amic del Chusma
aquí fent un mos per agafar energies...
La foto de la sortida desde Antofagasta
Aquesta és la pinta que feiem el dia que vam començar a pedalar a Antofagasta.Han sigut dos dies de pedalar per asfalt i camí per esquivar la gran quantitat de camions que porten i recullen material per les mines de coure que hi ha en aquesta regió.
El primer dia vam salvar un desnivell de 1060m en 78 km. amb vent a favor, però el segon dia hem pedalat cara al vent durant 60km, i un desnivell de 1100m més;al final 81km ; o sigui que ara estem a 2200m sobre el nivell del mar.
També us diem que estem una mica tocats de tant de trajecte entre avions, 13h. autobusos 20h. i seguidament a pedalar i els nostres cossos, acostumats a estar de peu i seure tantes hores , no s'han aclimatat a pedalar durant tantes hores i els últims km els hem fet amb camió...
Ara estem a San Pedro de Atacama, on els próxims dies farem excurssions en alçada per aclimatar els cossos a l'altura, ja que el primer tram d'etapa que farem , puja de 2400m que estem ara fins 4600m. o sigui que ja podem aclimatar bé.
El paissatge desque vam sortir de Santiago ha anat fent-se àrid i cada km. que ens apropavem al nord hi havien més muntanyes seques i sense cap arbre. Hi han molts km. entre una població i una altra.
A partir de Antofagasta que està a 5m sobre el nivell de mar comença a pujar la carretera en 10 km uns 700 m. A partir del km 11 fins que arribes a Calama el terreny sembla que sigui pla, però com diem els ciclistes és un (falso llano) que va pujant metre a metre sense perdó.
Hem de pedalar de les 7 del matí fins a les 13.h. ja que a les 14h. tenim una temperatura de 42º i tot ens crema; sort de les gorres que tenim que ens tapen el clatell...
Fins ara hem tingut mala conexió d'internet, aquí podem posar fotos al blog però a partir de la pròxima setmana comença l'aventura de veritat i en aquelles alçades no creiem que hi hagi internet, de totes maneres intentarem donar senyals de vida;
Abans de començar a pedalar cap amunt ja us informarem...
Una salutació a tots els seguidors i seguidores de part de Fran, Ignasi i David
miércoles, 18 de enero de 2012
ARRIBATS A ANTOFAGASTA
Hola , ja estem a Atofagasta , 1380km. al nord de Santiago. El trajecte amb bus semi-cama ha sigut una mica pesadet però ja hi som. 20 hores amb la mateixa posició i només baixant un cop per estirar les cames, si voliem anar al wc. podiem utilitzar el de l'autobus però les últimes hores ja feia goig...
Hem arribat a les 12'00h. com sempre negociant els taxistes al final un bon taxista ens ha volgut carregar les 3 bicis damunt la baca i ens ha acompanyat fins el residencial cobre; un hostal on hi han moltes habitacions ocupades per miners, ja que es una població majoritariament minera de coure,. Hem dinat al mercat central en un menjador colectiu una sopa de peix boníssima i un pollastre amb arròs acceptable...
seguidament ens hem decidit a muntar les bicicletes per poder sortir demà cap a Calama. Encara tenim temps de veure el Madrid Barça, que ha guanyat el segon per 1 a 2... hi ha molta gent barcelonista ja que un jugador (Alexis) és Xilè.
Ara ens disposem a preparar el sopar i les coses per demà començar a pedalar...
us anirem informant quan arribem a un poble que tingui internet.
s'ens oblidava de dir que el paissatge és super àrid, fa molts km que no divisem un arbust i la calor és considerable...
estem en contacte!!!
Hem arribat a les 12'00h. com sempre negociant els taxistes al final un bon taxista ens ha volgut carregar les 3 bicis damunt la baca i ens ha acompanyat fins el residencial cobre; un hostal on hi han moltes habitacions ocupades per miners, ja que es una població majoritariament minera de coure,. Hem dinat al mercat central en un menjador colectiu una sopa de peix boníssima i un pollastre amb arròs acceptable...
seguidament ens hem decidit a muntar les bicicletes per poder sortir demà cap a Calama. Encara tenim temps de veure el Madrid Barça, que ha guanyat el segon per 1 a 2... hi ha molta gent barcelonista ja que un jugador (Alexis) és Xilè.
Ara ens disposem a preparar el sopar i les coses per demà començar a pedalar...
us anirem informant quan arribem a un poble que tingui internet.
s'ens oblidava de dir que el paissatge és super àrid, fa molts km que no divisem un arbust i la calor és considerable...
estem en contacte!!!
lunes, 16 de enero de 2012
DIES A SANTIAGO DE CHILE
Hola a tots, ja portem unes hore a la capital de Chile; ahir vam arribar amb el vol directe desde Madrid 13 hores de trajecte, i 30m. de retard sobre l horari previst. A l aeroport vam negociar el transport de nosaltres i les dues caixes de bicicletes; ens demanaven 18000 pesos i al final vam acabar pagant 12000, uns vint euros, contant que el canvi esta a 602pesos per un euro.
A l arribar al hostel ens van atendre molt be Antoin, amic del Chusma ens va acompanyar a l habitació, una de 5 persones amb bany privat, vam descarregar els trastes i a dinar sha dit, amb la cerveseta cristal de rigor; despres becaina i a esperar lignasi que venia desde Buenos aires amb bus. El tema ha sigut que no arribava, hem marxat al centre a veure la plaça d armes, el palacio de la moneda , on l any 1973 es va suicidar Salvador Allende i on fa 12 anys també hi vaig ser amb companyia del Josep Insa. Han arreglat la façana, ja que fa uns anys es veien els forats dels projectils del cop d estat d Augusto Pinochet...
Despres de passar unes hores passejant, hem decidit anar cap al hostel i llavors ja teniem l Ignasi que havia arribat feia unes hores; el seu bus havia tingut que parar, ja que havien sofert unes esllavissades a la carretera que travessa els Andes , esperar que les excavadores arreglessin la carretera i seguir 5 hores mes tard. La sorpresa ha sigut quan al hostel ha sortit de l habitacio la Nurieta i aixi serem 4 per passar les proximes setmanes fins arribar a Uyuni : nosaltres amb bici i la Nuria amb transport public.
Ara ens disposem a llegir i preparar les bosses per dema, que ja tenim els bitllets de bus per travessar part del desert d-atacama fins Antofagasta 1300km. amb 18hores...
ja us anirem explicant desde Antofagasta. Sortim dema a les 16hores.
una salutaciò a tots
A l arribar al hostel ens van atendre molt be Antoin, amic del Chusma ens va acompanyar a l habitació, una de 5 persones amb bany privat, vam descarregar els trastes i a dinar sha dit, amb la cerveseta cristal de rigor; despres becaina i a esperar lignasi que venia desde Buenos aires amb bus. El tema ha sigut que no arribava, hem marxat al centre a veure la plaça d armes, el palacio de la moneda , on l any 1973 es va suicidar Salvador Allende i on fa 12 anys també hi vaig ser amb companyia del Josep Insa. Han arreglat la façana, ja que fa uns anys es veien els forats dels projectils del cop d estat d Augusto Pinochet...
Despres de passar unes hores passejant, hem decidit anar cap al hostel i llavors ja teniem l Ignasi que havia arribat feia unes hores; el seu bus havia tingut que parar, ja que havien sofert unes esllavissades a la carretera que travessa els Andes , esperar que les excavadores arreglessin la carretera i seguir 5 hores mes tard. La sorpresa ha sigut quan al hostel ha sortit de l habitacio la Nurieta i aixi serem 4 per passar les proximes setmanes fins arribar a Uyuni : nosaltres amb bici i la Nuria amb transport public.
Ara ens disposem a llegir i preparar les bosses per dema, que ja tenim els bitllets de bus per travessar part del desert d-atacama fins Antofagasta 1300km. amb 18hores...
ja us anirem explicant desde Antofagasta. Sortim dema a les 16hores.
una salutaciò a tots
martes, 3 de enero de 2012
PREPARATIUS PREVIS
Benvinguts al nou blog dels "nohisonmai"
Aquest any tenim un nou component en Fran, afegit a l' Ignasi i a mi.
És un expert ciclista i amb ganes d'aventura...
Aquest any volem travessar el salar d' Uyuni a Bolivia, però abans hem de començar a Chile , sortint de Santiago cap al nord Antofagasta, Calama i San Pedro de Atacama.
El viatge per nosaltres comença aquest dissabte dia 14; viatjarem amb la companyia Lan Chile, i el nostre equipatge constarà d'una caixa de bicicleta carregada amb la bici, les alforges, tenda , sac , etc. Sortim a les 14'10h. cap a Madrid i allí ens hem d'esperar a les 00.15h del dia 15 , que surt el vol directe a Santiago de Chile; arribem allí a les 9'30h. I ens espera una temperatura de 29º. A Santiago estarem suposadament 2 jornades per acostumar-nos a la calda i visitar la ciutat. Us anirem informant conforme anem trobant ciber cafès ... ja que no portarem portàtil.
una salutació per tots/es.
Aquest any tenim un nou component en Fran, afegit a l' Ignasi i a mi.
És un expert ciclista i amb ganes d'aventura...
Aquest any volem travessar el salar d' Uyuni a Bolivia, però abans hem de començar a Chile , sortint de Santiago cap al nord Antofagasta, Calama i San Pedro de Atacama.
El viatge per nosaltres comença aquest dissabte dia 14; viatjarem amb la companyia Lan Chile, i el nostre equipatge constarà d'una caixa de bicicleta carregada amb la bici, les alforges, tenda , sac , etc. Sortim a les 14'10h. cap a Madrid i allí ens hem d'esperar a les 00.15h del dia 15 , que surt el vol directe a Santiago de Chile; arribem allí a les 9'30h. I ens espera una temperatura de 29º. A Santiago estarem suposadament 2 jornades per acostumar-nos a la calda i visitar la ciutat. Us anirem informant conforme anem trobant ciber cafès ... ja que no portarem portàtil.
una salutació per tots/es.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)