viernes, 17 de febrero de 2012

LLAC TITICACA



Aquest és el resum de la nostra estada al llac navegable més alt del món.



Ens hem dirigit de La Paz a Copacabana que és la població Boliviana amb accés al llac .

Allí hem dormit una nit i l'endema , agafem una barqueta fins l'illa del sol; una illa d'uns 8km de llarg per 1'5km d'ample.

Aquesta illa va esdevenir un punt de referencia Inca , amb els Ayamaras que feien servir un temple anomenat del sol per sacrificar les verges en els solsticis d'estiu i d'hivern... quines coses...

Hem estat dos dies de descans, encara que per menjar hem de pujar bastant de desnivell perque els restaurants i allotjaments estan a la part alta de l'illa; el temps no ens ha acompanyat , amb moltes estones de pluja fina i freda perque estem a 3800m. i tenim a la vora muntanyes nevades...

Després de passar aquests dos dies , Perú ens esperava amb la ciutat de Puno, una ciutat a la que hem arribat de tarda, plovent i amb molt de fred; justament es presentaven les comparses de carnaval desfilant pel carrer, cosa que ha fet que no trobéssim allotjament en cap hostal ni hotel...

Solució agafar una barca cap a les illes flotants dels Uros; si ho arribem a saber , canviem d'opció, perque són illes que floten damunt el llac simplement amb l'efecte de entrelligar la vegetació que creix del llac , formant una capa d'uns 70 cm. que permet construir casetes de canya i fusta.

Les illes sumen unes 60 que fan una mida de 60m. x 35m. de mitjana on hi viuen diverses famílies que treballen més que res amb el turisme i la pesca...

Hem passat una nit de gossos, amb aire fred que es filtrava per les escletxes, plovent totes les hores, amb alguna gotera que altra i dormint amb dos llits d'aspart... comoditat superior al látex...

Teniem intenció de continuar l'endema a altres illes , pero com que el temporal no amainava hem negociat preu amb un vilata per dur-nos amb la seva barca de tornada a Puno... primer amb la seva lanxa petita, mullant-nos sota la pluja i després amb la seva barcassa turística ben tapada... pero sempre passen coses... quan estavem al mig del llac el motor s'ha parat sense poder funcionar més; sort que porten rems, que ens han ajudat a arribar a la costa i caminant 20m. ens ha recollit un colectivo que ens ha apropat al poble per poder trobar ,avui si, allotjament bastant car i sense aigua calenta...

Seguirem l'explicació més endavant, que ara em tanquen internet... salutacions!!!

1 comentario:

  1. Coneixent be la zona i justament al davant d'una foto presa a les illes flotants dels huros ja fa uns tretze anys ja m'imagino la pel·licula.
    Ara que entrareu al Perú al menys es trobareu millors condicions en tots els sentits.
    Avui amb l'Edu tindrem un record per vosaltres i en prendrem unes copes a la vostra salut.
    Que continueu disfrutant de l'aventura en la mesura que pugueu. Salut!!!

    ResponderEliminar