viernes, 17 de febrero de 2012

CARRETERA DE LA MUERTE

























Dia molt especial el que hem tingut avui, per totes les circumstàncies que ens han ocorregut.











Comencem el només sabent que voliem fer el trajecte anomenat carretera de la muerte, que va desde la part més alta de La Paz al nord oest (la cumbre 4450m) fins (Coroico 1120m) en 80km. de distància un de l'altre.











A les 10 del matí , acabats d'esmorzar comencem a preguntar on podem agafar el "colectivo" que ens portarà al barri de villa fàtima. Un noi ens diu que hem de baixar 3 carrers més avall i girar direcció est, i per allí deuen passsar... així ho fem , passa una guagua carregada a poca velocitat , i el sr. Fran li pregunta si va a la direcció on anem :



























Fran : Oiga! se dirige a villa Fátima?









Xofer: Si, pueden subir...









Fran: Llevamos bicicletas









Xofer: No podemos llevarles









Fran: Si hombre si, ya las subiré yo a la baca.









Xofer: No, que no puedo parar...









FRan: Si hombre si, que es un momento... pare aquí delante...









Xofer: Bueno, aquí a la derecha, pero rápido...









I al mig de La Paz, parant el transit, la guagua para, el Fran puja al capó , li apropo les bicicletes i les carreguem amb la mirada de tots els passatgers i vianants... cotxes pitant, camions esperant que acabem de posar les bicis... molt divertit!!!









Aquest autobus ens deixa al barri o poble de Villa Fátima a uns 12km. de la ciutat; allí hem d'agafar-ne un altre, en aquest cas el bus ja està a la seva parada, i no hem de muntar cap espectacle... aquest ens deixa a la part més alta de la vall de La Paz, anomenat "la cumbre".









Allí comencem el nostre descens primer per asfalt durant uns 38km. i després ens desviem a la dreta per agafar l'antiga carretera anomenada "la carretera de la muerte", un tram de camí de més de 30km que baixa tota una vall amb una amplada máxima de 4'5m. i uns precipicis d'uns 120m . de mitjana.








El paissatge es brutal, muntanya plena de vegetació de dalt a baix , molta humitat, racons on hi han molts salts d'aigua, contrastant amb les moltes creus que ens hem trobat pel camí, recordant les víctimes dels accidents ocorreguts al llarg dels anys...








Hem anat baixant mica en mica , disfrutant de les vistes amb prudencia; també us hem de dir que amb les nostres bicis , sense suspenssió, sense pneumatics de tacos i amb les pastilles de fre bastant gastades, no ens aventuravem a fer cap rucadeta...






La sorpresa ens ha visitat en forma de troballa; m'he trobat una pulsera de plata d'home , regalant-li al Fran perque se'n recordi d'aquesta baixada tant espectacular...








En total han sigut 65km. de baixada, salvant un desnivell de 3300m. i 15km . de pla i pujada fins el poble de Coroico amb l'agravant de que el camí era empedrat per poder acabar de maxacar els nostres biceps i trapecis ja castigats per la baixada .












Un cop arribats a Coroico (ja eren les 18'20h) hem agafat una furgoneta que ens ha dut un altre cop a La Paz 98km. més amunt, per la carretera general , on encara hi ha algun tram de terra i clots... A les 22h. arribem a la ciutat pero encara hem de recórrer diversos carrers amb bicicleta per arribar al nostre allotjament ...






TEMPS ETAPA 12h. 80Km.


















1 comentario:

  1. BOU TU!!! Avui començo a seguir el blog, més val tard que mai. I pel que he pogut veure, em sembla que feu més por que "El Trio Ternura"!!!

    Salut i Sort!!

    ResponderEliminar